Vés al contingut

Bérenger Frédol el Vell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBérenger Frédol el Vell

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Béranger Frédol l’Ancien Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1250 Modifica el valor a Wikidata
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1323 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Degà del Col·legi Cardenalici
1321 – 1323
← Niccolò AlbertiniBerenguer Fredol →
Cardenal
15 desembre 1305 (Gregorià) –
Bisbe diocesà
1294 –
← Raymond de Valhaugues (en) TradueixBerenguer Fredol →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1294–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióCelestí V Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1r maig 1314Conclave de 1314-16 Modifica el valor a Wikidata

Bérenger Frédol el Vell (francès: Béranger Frédol l’Ancien) (França, c. 1250 - Avinyó, 11 de juny de 1323) fou un cardenal francès. Era nebot del papa Climent V i oncle del cardenal Berenger Frédol el Jove.

Bérenger de Frédol fou canonge i cantor al capítol de Béziers i fou abat de Saint-Aphrodise. Fou canonge al capítol de Narbona, ardiaca de Corbières, canonge a Aix i professor de la Universitat de Bolonya. Durant el pontificat de Climent V, fou vicari de Roma. Va ser elegit bisbe de Béziers el 1294. Com a bisbe, de Fredol se li encarrega el papa amb la recopilació de decrets del Liber Sextus i és auditor de la Rota romana.

Berenger Frèdol és creat cardenal pel papa Climent V al consistori de 15 de desembre de 1305. El cardenal de Fredol és nomenat gran penitenciari el 1306 i intervé en el procés de l'orde del Temple el 1311.

Participa al conclave de 1314-1316, al final del qual Joan XXII és elegit. Fredol és nomenat degà del Col·legi de Cardenals el 1321.

Publicacions

[modifica]

El cardenal Berenguer Frèdol (precedit per una introducció històrica Gratien al final del segle xiii), el "Liber de excommunicacionne" (El Llibre de l'excomunió), París, Lib. Nova llei i Jurisprudència Arthur Rousseau d'Ernest Vernay, 1912, br., 251 pàg., a 4°.

Referències

[modifica]
  • Les annales occitanes (800-1426) [archive], publié sur le site Le petit Thalamus de Montpellier [archive] (consulté le 9 février 2019)
  • Gérard Cholvy (dir.), Abbé Xavier Azéma, Michel Chalon, Mireille Laget et Henri Vidal, Histoire du diocèse de Montpellier, t. 4, Paris, Éditions Beauchesne, coll. « Histoire des diocèses de France », 1976, br., 336 p., in 8° (ISBN 9782701001647, présentation en ligne [archive], lire en ligne [archive]), p. 38